Publicat dins: Cinema - 08/04/2012
Aspectes i personatges de Barcelona (Carles Barba i Masagué, 1964)
Ácida y extraña crónica de la vida barcelonina de los años 60, “Aspectes i personatges de Barcelona” pretende ser sobre todo una irónica crítica a la sociedad de la época franquista. Pasando de las calles más conocidas a los rincones más oscuros de la ciudad, y de la alta burgesía a la baja calle en cuestión de segundos, este pequeño documental constituye una verdadera antropología visual con un profundo interés para resaltar las desigualdades sociales. De hecho, a Carles Barba le importó siempre reflejar las diferencias de clase social, entre aquella gente que las pasaba tan negras y aquellos otros que iban por la vida cargados de medallas, moviéndose de un extremo al otro de Barcelona. Tenía el mismo interés en retratar la sociedad burguesa que frecuentaba en el Club de Polo, en la parte alta de la Diagonal, que el retrato de las condiciones de vida de los inmigrantes de Can Tunis. En fin, una auténtica retrospección del cine independiente catalán de principio de los ’60 grabado desde un punto de vista libre e original, totalmente subjetivo y muy refrescante, de aquella Barcelona de los ’60 y sus varios personajes del momento.
FICHA ARTÍSTICA Y TÉCNICA
Director: Carles Barba i Masagué
Interpretes: [voces] Carles Barba i Masagué
Productor:
Música:
Fotografía:
Montaje: Carles Barba i Masagué
Género: Documental etnográfico
País: España
Idioma: Catalán [subtitulado Español]
Duración: 25’
Año: 1964
Formato: AVI, 4:3
Vídeo: Color
Audio: Mono
Cortesia de rokopep al youtube
« Anterior: Los 80:Drogas, Sida y rock, La caja negra
» Següent: Bar l'Ascensor
6 comentaris
manuel luis
9 d’abril 2012, 01:28 PM
1Estaria bien conocer el año de filmacion y gracias por la aportacion la cual me parece muy interesante. Salud
Canti Casanovas
9 d’abril 2012, 01:46 PM
2Any 1964, un oblit per par nostra.
josep maria
9 d’abril 2012, 01:54 PM
3Suposo que l’any de filmació deu ser el 1964 del títol. Un document molt interessant per diferents raons: perquè alguns trossos que podrien semblar propis d’una versió més o menys oficial de seguida queden matisats per la ironia dels comentaris; per les Barcelones contrastades que presenta; i per veure el sistema de valors de l‘època, per exemple pel que fa a la valoració d’alguns artistes: entre d’altres, hi apareix el pintor Joan Vilacasas, avui oblidat però molt reconegut al seu moment i reivindicat avui com a novel·lista per, entre d’altres, l’Enric Casasses. Com a curiositat, els dibuixos dels crèdits són d’Emili Hierro, el pare del dibuixant Iron, que va publicar a El Víbora.
Gero
10 d’abril 2012, 10:48 AM
4Aquestes cosetes son made in internet…surten de a sota de les pedres. Les seqüencies de la platja del Somorrostro son dignes del millor Pasolini.
crooner
15 d’abril 2012, 08:13 AM
5Trobo que és una mica “masculinitzador”, front la quantitat d’artistes i dones intel.lectuals catalanes, si bé és cert que durant el Franquisme era una realitat que la majoria de dones no podien fer quasi res més que estar a casa…
Manelis
19 d’agost 2014, 05:54 PM
6És estrany, en aquesta filmació hi ha música de la pel•lícula de Fellini “Amarcord” (1973). Concretament música d’en Nino Rota.
Si es va editar l’any 1964, d’on van treure la música?
Les imatges sí que semblen de l’any 64, i potser d’abans.
Un altre documental, “Espanya is different”, consta que és del 1963 i aquí sí que es veu clarament que hi ha algun error. A part dels pentinats i els cotxes (models posteriors al 1963), hi apareix un retall de diari del 21 de desembre del 1968..
Algú pot aclarir el perquè d’aquestes incongruències?
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?