evidentment. poca gent ensenya els infants consumir res (però en general, plantes, verdures, fruita, aminoàcids, etc.). Poca gent ensenya també a buscar l’interior, a meditar, trobar-se. Crec que les drogues no son en absolut necessàries, però si que es poden usar amb fins espirituals, en conjuntures concretes. Es veu clarament que ningú ensenya a consumir drogues així pq molts joves fumen cànnabis compulsivament i ja et dic jo que d’espiritualitat 0. ho fan per evadir la realitat o a ells mateixos. MDMA, Cocaïna, alchol, tabac. Com bé diu, no s’hi ha investigat i aquí al nostre país s’hi dona renda suelta i els nanos en consumeixen en qualsevol discoteca (tan els pijos de pasta, com els pijo-apartes i els pijo-hippies- skaters que van de raves. Salut, investigació, coherència i crítica al sistema!
Canti
20 d’agost 2009, 05:38 PM
2
Comparteixo amb McKenna el rebuig a usar la paraula droga i més encara si ho fem en plural. El significat originari de substància que en la seva justa mesura ens cura ha esta pervertit pels partidaris de la prohibició, interessats en posar totes les substàncies dins del mateix sac, menys les que controlen metges i companyies farmacèutiques. El que fa una majoria significativa del jovent (des de fa molts anys) és rebel·lar-se contra la prohibició, experimentar i embriagar-se amb les noves diverses substàncies: la LSD, STP, Mescalina…. No nego el perill que comporta però no estic d’acord amb tu amb això d’espiritualitat 0. Potser no és la espiritualitat dels cristians ni la dels hippys, però en l’estat d’alteració de consciència col·lectiu hi ha el ferment de noves espiritualitats que ens ajuden a interpretar les realitats que vivim. A vegades aquestes espiritualitats són ben carnals com la que produeix l’ MDMA, on es comparteix la única cosa que tenim els proletaris:i el nostre cos. I la música n’és l’element potenciador. Prendre una cosa o altre no és una qüestió de ser més o menys pijos ni acredita cap coneixement. Això seria com dir que el més borratxo del barri és el més savi. Doncs a vegades si i altre no, no és cap garantia, però tampoc l’ús de substancies no és sinonim d’alienació, ben al contrari. Estic d’acord amb tu amb això de salut, investigació, coherència i crítica al sistema. Jo hi afegiria INFORMACIÓ. Tota la que calgui
crooner
22 d’agost 2009, 09:07 AM
3
d’acord en que la prohibició i les patents han fet i fan molt de mal. igual que la hipocresia generada al respecte. mentre es carreguen plantacions per fer pujar els preus i afavorir les màfies, matant de gana els camperols. La majoria de joves que conec jo no passen dels porros, la coca i mdma (quasi tothom té molt respecte a provar lsd i la veritat és que de bo pràcticament no en corre). (precisament l’mdma no s’ha investigat i no es sap els efectes negatius que pot tenir i la coca de la manera que la consumeixen i amb l’adulteració que té provocarà atacs de cor a punta pala. Pel que fa al costo, si és bo encara, però corre una herna que déu ni dó i l’herba és més genètica que monsanto. En fi, que estic d’acord amb tu que ni molt menys és símptome de res prendre una cosa o altre. Més aviat ho és amb la finalitat amb que es pren (la mentalitat amb que es consumeix sol influir força en els efectes). Suposo que si que emergeixen noves espiritualitats; tan de bo servíssin perque la gent torni a agrupar-se en comunes. sembla que totdon busca alguna filosofia per omplir el seu buit interior, però cal tenir una bona formació (ja sigui musical, artística, teòrica, etc.) pq sinó la inspiració no vindrà sola i certes substàncies acostumen a minar la voluntat i la capacitat de treball si no es prenen amb mesura i responsabilitat. informació n’hi hauria d’haver més, però també hi ha una qüestió de molts interessos econòmics. el vídeo diu coses encertades
Canti
31 d’agost 2009, 05:26 PM
4
Si cronner. L’actitud, la manera, la companyia, el que s’espera d’una substància condiciona totalment els efectes que produeix. Per això les energies dels joves, la resposta, el rotllo és tan important. La condició de l’hom@ actual és acceptar l’individualisme i mirar amb valentia i honradament aquest buit interior sense neoxamans ni gúrus ni messianismes de pacotilla. Hem triat aquest camí i vulguem o no hi estem instal·lats. I pensa que les “drogues” han estat el boc expiatori de tots els mals d’aquesta societat. Tot seria més fàcil en la legalitat, si tothom coneixés la dosis justa que necessita, una mica més del compta és un verí, una dosis apropiada és la possibilitat de explorar, conèixer o curar-se, centrar-se en el treball o l’estudi. I hauríem de diferenciar entre l’ús de substàncies que ens porten a explorar la consciència i la pròpia embriaguesa, lícita d’altra banda. I tot això em porta a dir-te que moltes vegades la voluntat, la capacitat de treball o la creença en un món més feliç, moltes persones les han perdut abans de prendre qualsevol “droga”.
4 comentaris
Crooner
20 d’agost 2009, 04:45 AM
1evidentment. poca gent ensenya els infants consumir res (però en general, plantes, verdures, fruita, aminoàcids, etc.). Poca gent ensenya també a buscar l’interior, a meditar, trobar-se. Crec que les drogues no son en absolut necessàries, però si que es poden usar amb fins espirituals, en conjuntures concretes. Es veu clarament que ningú ensenya a consumir drogues així pq molts joves fumen cànnabis compulsivament i ja et dic jo que d’espiritualitat 0. ho fan per evadir la realitat o a ells mateixos. MDMA, Cocaïna, alchol, tabac. Com bé diu, no s’hi ha investigat i aquí al nostre país s’hi dona renda suelta i els nanos en consumeixen en qualsevol discoteca (tan els pijos de pasta, com els pijo-apartes i els pijo-hippies- skaters que van de raves. Salut, investigació, coherència i crítica al sistema!
Canti
20 d’agost 2009, 05:38 PM
2Comparteixo amb McKenna el rebuig a usar la paraula droga i més encara si ho fem en plural. El significat originari de substància que en la seva justa mesura ens cura ha esta pervertit pels partidaris de la prohibició, interessats en posar totes les substàncies dins del mateix sac, menys les que controlen metges i companyies farmacèutiques. El que fa una majoria significativa del jovent (des de fa molts anys) és rebel·lar-se contra la prohibició, experimentar i embriagar-se amb les noves diverses substàncies: la LSD, STP, Mescalina…. No nego el perill que comporta però no estic d’acord amb tu amb això d’espiritualitat 0. Potser no és la espiritualitat dels cristians ni la dels hippys, però en l’estat d’alteració de consciència col·lectiu hi ha el ferment de noves espiritualitats que ens ajuden a interpretar les realitats que vivim. A vegades aquestes espiritualitats són ben carnals com la que produeix l’ MDMA, on es comparteix la única cosa que tenim els proletaris:i el nostre cos. I la música n’és l’element potenciador. Prendre una cosa o altre no és una qüestió de ser més o menys pijos ni acredita cap coneixement. Això seria com dir que el més borratxo del barri és el més savi. Doncs a vegades si i altre no, no és cap garantia, però tampoc l’ús de substancies no és sinonim d’alienació, ben al contrari. Estic d’acord amb tu amb això de salut, investigació, coherència i crítica al sistema. Jo hi afegiria INFORMACIÓ. Tota la que calgui
crooner
22 d’agost 2009, 09:07 AM
3d’acord en que la prohibició i les patents han fet i fan molt de mal. igual que la hipocresia generada al respecte. mentre es carreguen plantacions per fer pujar els preus i afavorir les màfies, matant de gana els camperols. La majoria de joves que conec jo no passen dels porros, la coca i mdma (quasi tothom té molt respecte a provar lsd i la veritat és que de bo pràcticament no en corre). (precisament l’mdma no s’ha investigat i no es sap els efectes negatius que pot tenir i la coca de la manera que la consumeixen i amb l’adulteració que té provocarà atacs de cor a punta pala. Pel que fa al costo, si és bo encara, però corre una herna que déu ni dó i l’herba és més genètica que monsanto. En fi, que estic d’acord amb tu que ni molt menys és símptome de res prendre una cosa o altre. Més aviat ho és amb la finalitat amb que es pren (la mentalitat amb que es consumeix sol influir força en els efectes). Suposo que si que emergeixen noves espiritualitats; tan de bo servíssin perque la gent torni a agrupar-se en comunes. sembla que totdon busca alguna filosofia per omplir el seu buit interior, però cal tenir una bona formació (ja sigui musical, artística, teòrica, etc.) pq sinó la inspiració no vindrà sola i certes substàncies acostumen a minar la voluntat i la capacitat de treball si no es prenen amb mesura i responsabilitat. informació n’hi hauria d’haver més, però també hi ha una qüestió de molts interessos econòmics. el vídeo diu coses encertades
Canti
31 d’agost 2009, 05:26 PM
4Si cronner. L’actitud, la manera, la companyia, el que s’espera d’una substància condiciona totalment els efectes que produeix. Per això les energies dels joves, la resposta, el rotllo és tan important. La condició de l’hom@ actual és acceptar l’individualisme i mirar amb valentia i honradament aquest buit interior sense neoxamans ni gúrus ni messianismes de pacotilla. Hem triat aquest camí i vulguem o no hi estem instal·lats. I pensa que les “drogues” han estat el boc expiatori de tots els mals d’aquesta societat. Tot seria més fàcil en la legalitat, si tothom coneixés la dosis justa que necessita, una mica més del compta és un verí, una dosis apropiada és la possibilitat de explorar, conèixer o curar-se, centrar-se en el treball o l’estudi. I hauríem de diferenciar entre l’ús de substàncies que ens porten a explorar la consciència i la pròpia embriaguesa, lícita d’altra banda. I tot això em porta a dir-te que moltes vegades la voluntat, la capacitat de treball o la creença en un món més feliç, moltes persones les han perdut abans de prendre qualsevol “droga”.
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?